Morir de fam

Un adult que no aconsegueix ingerir 2.200 calories de menjar per dia passa fam. Un noi que no aconsegueix les seves 700 o 1000, segons l’edat, passa fam.
La fam és un procés, una lluita del cos contra el cos.
Quant una persona no aconsegueix menjar les seves 2.200 calories per dia, passa fam o es menja. Un cos famèlic és un cos que s’està menjant a si mateix -i ja no troba gaire més.
Quant un cos menja menys del que necessita comença per menjar-se les seves reserves de sucre; després les de greix. Cada vegada es mou menys: es posa letàrgic. Perd pes i perd defenses. El seu sistema immunitari es debilita per moments. L’ataquen virus que li causen diarrees que el van buidant. Paràsits que el cos ja no sap rebutjar se li instal·len a la boca, fan molt mal; infeccions bronquials li compliquen la respiració i fan molt mal. A la fi comença a perdre la seva escassa massa muscular: ja no es pot aixecar i aviat no es podrà moure; fa mal. S’arrauleix, s’arruga: la pell se li plega i se li trenca; fa mal. Plora poc a poc; quiet, espera que s’acabi.
Poca gent -massa gent- mor directament de fam. Moltíssima mor de malalties o infeccions que son mortals per que els seus cossos debilitats pel poc menjar no poden combatre; malalties o infeccions que una persona normalment alimentada ni tan sols notaria.
Poca gent -massa gent- mor directament de fam. La meitat de la mainada que moren abans dels cinc anys en un país como ara Níger moren per causes relacionades amb la fam.

Copiat i traduït del llibre de Martín Caparrós, El Hambre. Editorial Anagrama, col·lecció Argumentos, pàgina 22