Una mala collita

Els nens famèlics que vam trobar a la frontera amb Mali no eren un fet puntual.
Llavors nosaltres no ho sabíem, però cada uns quants anys hi ha una crisi alimentària al Sahel per problemes de pluviometria i en ocasions per plagues. Només en el segle XXI hi ha hagut males collites i fam en tot el Sahel, els anys 2005, 2008, 2010, 2012 i 2018. I tampoc ho hem sabut, fins aquest més de juny, tot i anar cada any a Burkina Faso, moltes vegades a l’estiu.
Si, a vegades als poblats ens deien: està plovent molt poc, hi haurà mala collita…ens ho deien com una mica per casualitat, com qui diu altres coses, o nosaltres ho volíem entendre així.
Que vol dir una mala collita? Després de la sega i la batuda el gra es guarda als graners: amb aquest únic aliment les dones faran cada dia el menjar. El moldran amb grans morters de fusta o en pedres planes segons les ètnies, el moldran cada dia després d’anar a buscar aigua, serà la segona principal tasca del dia, el moldran fins que quedi una farina fina. Cap al vespre posaran una olla amb aigua al foc i hi abocaran aquesta farina; i remenaran fins a obtenir una pasta espessa, de color blanc, el tô. Una massa blanca i sosa, hidrats de carboni. El menjaran normalment amb una salsa feta de fulles de baobab o altres fulles per donar una mica de gust, rarament amb trossets de gombó i menys amb salsa de cacauets.
El tô, que menjaran els 365 dies de l’any, si per sort hi arriben
Quan hi ha una mala collita cap a finals de juny es veu com s’acaba el gra i comença el període de soudure, hunger gap en anglès. Es podria traduir com la bretxa de fam. No hi ha res per menjar ni n’hi haurà fins l’octubre, quan tindran la propera collita.
La Fam.
Els nens, més dèbils, amb menys reserves, moriran, més quan més petits, les dones no podran alletar…Els diners no circulen. Com comprar menjar? Com anar als camps a treballar per la propera collita?

Per Montse Vallmitjana
Vice-Presidenta
Aigua per al Sahel