Parlem de l’Aigua

Des d’Aigua per al Sahel volem aprofitar el blog per parlar sobre alguns temes més “científics” sobre el món de l’aigua i la cooperació. Durant uns mesos parlarem de l’aigua com a recurs natural, de les implicacions en salut, en gènere o en seguretat alimentaria. Us explicarem què és un aqüífer, com funciona el cicle de l’aigua, com es fa un pou, o per què la falta d’aigua potable afecta més a les nenes que als nens. La primera entrada la fem per parlar de l’aigua i la gent d’una manera més general. Us donem seguidament algunes dades importants sobre l’aigua:
El dibuix de sota mostra tres esferes blaves que representen els volums d’aigua de la Terra en comparació amb la mida de la Terra. No us sorprèn que aquestes esferes d’aigua semblin tan petites? En realitat són petites perquè les comparem amb la mida de la Terra. El volum de l’esfera més gran, que representaria tota l’aigua, dins i fora de la Terra, tindria uns 1.386.000.000 km3. L’esfera mitjana representa l’aigua dolça líquida que trobem en rius llacs (aigua superficial) i aqüífers (aigua subterrània). Sí, tota aquesta aigua és aigua dolça, la que tots necessitem cada dia per viure, però gran part d’aquesta es troba sota terra i és difícil o impossible d’extreure (A Aigua per al Sahel ho fem amb pous a Burkina Faso). Veieu la bombolla més petita? Aquesta representa l’aigua dolça a tots els llacs i rius del planeta. La majoria de les persones fem servir l’aigua que prové d’aquesta esfera més petita que representa l’aigua superficial. El volum d’aquesta esfera és de 93.113 km3.

A Catalunya, el 2010, vam utilitzar 130 litres al dia i per persona (50 vegades més que a Burkina Faso, per exemple). Tot i que l’aigua superficial s’utilitza més per subministrar aigua potable i per regar els cultius, les aigües subterrànies són vitals perquè ajuden a mantenir rius i llacs plens i a més també proporcionen aigua per a persones en llocs on l’aigua superficial és escassa com ara Burkina Faso.
Les condicions climàtiques fan que l’aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d’arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d’aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.
Tot i això el dret a l’aigua és un dret fonamental de totes les persones i tothom hauria de tenir aigua suficient, assequible, accessible físicament, segura i acceptable per a usos personals i domèstics.
Ara us donarem algunes dades sobre l’accés a aquest dret fonamental: El major nombre de persones que no utilitzen instal·lacions de sanejament viuen a l’Àfrica subsahariana i al sud d’Àsia. El 2012, encara l’11% de la població mundial (783 milions) no tenia l’accés a aigua potable i segura. 2.500 milions de persones viuen sense sanejament bàsic. El 70% de l’aigua dolça del món s’utilitza en l’agricultura, la qual cosa relaciona clarament la seguretat alimentària i l’accés a l’aigua.

Més dades sobre l’aigua i la gent: El 2006, 7 de cada 10 persones sense accés a un sanejament eren habitants rurals. Segons les Nacions Unides i UNICEF, una de cada cinc noies en edat d’anar a l’escola primària no hi va, en comparació amb un de cada sis nois. Un factor que explica aquesta diferència és la manca d’instal·lacions de sanejament per a les nenes que arriben a la pubertat. Les nenes també tenen més probabilitats de ser responsables de recollir aigua per a la seva família, la qual cosa dificulta la seva assistència a l’escola durant les hores lectives

Es calcula que 801.000 nens menors de 5 anys pateixen diarrees cada any, majoritàriament en països empobritsn vies de desenvolupament. Això equival a l’11% de les 7.6 milions de morts de nens menors de cinc anys i significa que uns 2.200 nens moren cada dia com a conseqüència de les malalties diarreiques L’aigua potable insegura, la insuficient disponibilitat d’aigua per a la higiene i la manca d’accés al sanejament aporten al voltant del 88% de les morts per malalties diarreiques.
Durant els últims 60 anys, hi ha hagut més de 200 acords internacionals sobre l’aigua i 37 casos de violència entre estats degut a aquest recurs (guerres de l’aigua).

Bé, ja teniu algunes dades amb les que prendre consciència sobre l’aigua i entendre per què existeixen organitzacions com la nostra. A la propera entrada parlarem del cicle de l’aigua

Bibliografia

Marq De Villiers, The Fate of Our Most Precious Resource. New YorK, Houghton Mifflin, 2000
Clarcke Robin, Water: The internacional Crisis, Massachusetts MIT Press 1993
Prüss-Üstün A., Bos, R., Gore, F. & Bartram, J. 2008. Safer water, better health: costs, benefits and sustainability of interventions to protect and promote. World Health Organization, Geneva.
World Health Organization and UNICEF. Progress on Drinking Water and Sanitation: 2012 Update. United States: WHO/UNICEF Joint Monitoring Programme for Water Supply and Sanitation; 2012.
Liu L, Johnson HL, Cousens S, Perin J, Scott S, Lawn JE, Rudan I, Campbell H, Cibulskis R, Li M, Mathers C, Black RE; Child Health Epidemiology Reference Group of WHO and UNICEF. Global, regional, and national causes of child mortality: an updated systematic analysis for 2010 with time trends since 2000. Lancet. June 2012