La Fam

Era l’any 1.991 i la primera vegada que viatjava a Burkina Faso. De seguida anem a Bobo Dioulasso, la segona capital, on passem bastants dies a l’Auberge, regentat per una parella de libanesos, quan encara et donaven una cambra al jardí, doncs no hi havia res més. Desprès, al país Senufo, al país Lobi. I cap a Mali. No teníem previst anar-hi, ni visats, però a la petita frontera vam donar una ampolla de colònia, una camisa i no se que més –potser no era necessari-.
Poc abans d’arribar a la frontera havíem de parar per dinar. Una mena de cuina al mig del no res on i havia pa i carn a la brasa. Lluny, un grupet de nens ens mirava. Quan ens vam aixecar es van precipitar a on havíem menjat i van rossegar els ossos que havíem deixat als plats.
Ens vam trobar de cara amb la brutalitat de la fam. Era el mes d’agost, aquest període de soudure, quan a vegades ja s’ha acabat el menjar, la collita que havia crescut l’estiu passat, i encara no tenen la d’aquest any. Però això encara no ho sabíem. Els hi vam comprar alguna cosa. Poca, segur.

No ho oblidaré mai.

Per Montse Vallmitjana
Vice-Presidenta
Aigua per al Sahel